Si davant dels teus morros tens l'oportunitat de posar en pràctica moltes de les coses que has après a teràpia, suposo que és símptoma de maduresa aprofitar l'ocasió i viure un fet que, a priori et crearia la més gran de les angoixes, com això, una oportunitat per millorar, ser més social, no tenir por irracional d'allò que no coneixes, fer un exercici de paciència i de no anticipar-se als esdeveniments... I potser, fins i tot, passar-ho bé. Segurament tot plegat només serveix per guanyar-se el cel...però quan There is No Way Out..., There is no Way Out...
El que sí qué he detectat és que no ser controlar "l'efecto pataleta". Pretendre que sóc més cool del que en realitat sóc, no em surt. No em surt!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada