del bonito arte del bordado

Foto by Nurix

Brodar mola i brodar deu estar de moda. Aquestes peces les trobareu a la botiga del Museu Reina Sofia, a Madrid. Amb l'agulla màgica, temps lliure, i poca mandra, us podeu fer una exposició sencera! Gràcies Trillix

el que vale, vale...

Gran campanya de Sony Ericsson!

Que la Conchi m'hagi hagut d'aclarir que és un DM... no té preu!

Me estoy quitando, me estoy quitando...

Ja portem quasi 10 dies de rebaixes i puc dir, amb el cap ben alt ;-), que només porto gastats 10 euros! Una faldilla i unes malles de Woman Secret. That's all.

Clar que, només són 10 dies... i encara no han arribat les segones rebaixes...Courage!

el fascinant món dels brodats S.XXI

El blog de El costurero ha fet un post amb una molt bona entrada sobre brodats.

No el vull perdre, entre tanta informació, així que aquí el deixo. Feu click a:

Bordar también mola

Llegeixo al 20 minutos aquesta interessant ressenya sobre una exposició i una acció relacionades amb el Mercat del Born. Abans BCNeta no faci desaparèixer tots els cartells, m'hi passaré aquest cap de setmana. No puc estar més d'acord amb el que diu l'artista, Jorge Mañes.

Maica López/20 minutos
En una visita casual a Barcelona l’estiu passat, el madrileny Jorge Mañes, establert a Londres,va quedar «impactat» per l’antic mercat del Born. «Tot i estar tancat,desprenia història i vida», explica a 20 minutos.
Després de rumiar-s’ho, va decidir reivindicar-lo com un espai del barri que«ha estat ignorat» i va començar a gestar el projecte Born Again, que consta de dues parts: unes accions de guerrilla (al carrer) i una exhibició que ahir va obrir les seves portes, a la galeria Sala B (Comercial, 3).
Per aquest motiu, des de fa uns dies les parets dels voltants del Mercat del Born han aparegut amb una desena de pòsters amb figures d’antics personatges que es movien pel recinte i que han estat extrets d’instantànies que, entorn de la plaça,va fer Joan Colom.

Mañes les va localitzar en un llibre i li van semblar «impactants» perquè va veure «la vida i la cultura que ens perdem desvirtuant llocs com aquest». «Vaig voler retornar a la vida gent anònima
i reclamar un espai que és de la gent», justifica.
Però la guerrilla no ha sortit del tot bé. I de les 10 figures primigènies, només en queden sis. Les altres quatre les ha tret, segons Mañes, l’Ajuntament.
Mentrestant,a la sala,els retrats de cinc de les persones s’erigeixen en les parets, pintats sobre caixes de fruita que fan de llenç.
Mañes s’ha impregnat del passat, present i futur del mercat del Born i creu que «no té sentit» el projecte d’obres per convertir lo en plaça coberta. «Si és per les restes arqueològiques que hi ha sota, per què no es van tenir en compte a l’hora de fer-hi el pàrquing contigu?», es pregunta.

Ja han arribat els Reis!

Després de regalar-ne vàries, aquesta és la meva primera Blythe. Dic primera perquè he comès l'error d'entrar a la pàgina web de Hasbro i veure que hi ha més models i tots tan bonics! Ja se que no pararé fins trobar la pelroja... A més, aquesta ve amb unes precioses gafapasta vintage!

Algú pensarà que em mereixia més aviat carbó que no pas aquest caprici de quarantanyera burgesa però...estem aquí de pas.

Crisi & sushi

Crèdit: El duende de los hilos

Al carrer Muntaner, quasi arribant a la Diagonal (al davant del Luz de gas, perquè ens entenguem), hi ha un restaurant Japonès, el Nagomi. Tenen un menú de 16 euros que, fins ara, era una bona opció qualitat-preu. Dic fins ara, perquè la crisi ha fet que hagin començat aquest 2011 oferint menys menjar pel mateix preu, i això és lleig. Si no hi has anat mai, pensaràs que t'estant cobrant massa pel que et donen, i si ja hi havies anat, veuràs, amb una certa decepció, que els plats són més minsos. Jo no se el que és tenir un negoci i m'imagino que com que tot puja, des de la llum fins a la factura dels proveïdors, potser un ha d'acabar prenent aquestes decisions...però també em pregunto, si no serà que ningú vol cedir un mil·límetre de l'estatus econòmic aconseguit durant aquests anys de vaques grasses. Al final, encara que soni a tòpic, som els clients els que acabem fent-nos càrrec, i no mola.

Allí on et sorprenen les males notícies

Em quedo preocupada perquè el meu pare diu que està cansat i té poques ganes de fer coses.

Jo crec que a la gent gran el fred els acobardeix i que, d'altra banda, no és fàcil acceptar les limitacions físiques quan un està tan bé del cap. Segurament necessita un bastó i, de totes totes, un aparell per l'oïda, però és tossut i molt presumit. I mentre estic mig empipada perquè no ha acceptat el plan que li proposo perquè es distregui, rebo una trucada. El pare d'una amiga del D ha mort sobtadament. I, com acostuma a ser, la mort fa que tota la resta de coses no tinguin importància, i em sento estúpida per haver-me enfadat (tot i que he de dir que he sabut controlar-ho, encara que sembli mentida), i penso que el meu pare, en el fons, no sap la sort que té. Avui la mala notícia m'ha enganxat mirant llibres a la Rambla Catalunya.

Lady Gaga no és tan original...

Mark Ryden as a fashion designer...