Jo crec que a la gent gran el fred els acobardeix i que, d'altra banda, no és fàcil acceptar les limitacions físiques quan un està tan bé del cap. Segurament necessita un bastó i, de totes totes, un aparell per l'oïda, però és tossut i molt presumit. I mentre estic mig empipada perquè no ha acceptat el plan que li proposo perquè es distregui, rebo una trucada. El pare d'una amiga del D ha mort sobtadament. I, com acostuma a ser, la mort fa que tota la resta de coses no tinguin importància, i em sento estúpida per haver-me enfadat (tot i que he de dir que he sabut controlar-ho, encara que sembli mentida), i penso que el meu pare, en el fons, no sap la sort que té. Avui la mala notícia m'ha enganxat mirant llibres a la Rambla Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada