by nataliedee.com
Finalment he posat al descobert la meva identitat de superheroe de barriada.
Espero que la deferència sigui apreciada, per la vergonya que em fa.
Mentre escric això, amb la meva capa i estretes malles mentals, lluito contra la culpa per haver dit que no podia assistir a una reunió de tanta feina que tinc, que és veritat...
I per no haver pogut compartir una estona de safareig amb unes amigues, que òbviament només han parlat d'embarassos i criatures, al despatx del costat...
I per haver-me posat de mala lluna perquè hi ha una companya que va a cursos i no comparteix la informació, i jo sempre intento fer-ho.
I per haver passat ahir la tarda escarxofada al sofà, al FB i al twitter, sense fer res de profit, sense fer res creatiu, abandonada a la mandra.
I per tenir culpa de que els bancs em cobren massa interessos, i que gastem massa llum, aigua, i gas a casa...
Espero que la deferència sigui apreciada, per la vergonya que em fa.
Mentre escric això, amb la meva capa i estretes malles mentals, lluito contra la culpa per haver dit que no podia assistir a una reunió de tanta feina que tinc, que és veritat...
I per no haver pogut compartir una estona de safareig amb unes amigues, que òbviament només han parlat d'embarassos i criatures, al despatx del costat...
I per haver-me posat de mala lluna perquè hi ha una companya que va a cursos i no comparteix la informació, i jo sempre intento fer-ho.
I per haver passat ahir la tarda escarxofada al sofà, al FB i al twitter, sense fer res de profit, sense fer res creatiu, abandonada a la mandra.
I per tenir culpa de que els bancs em cobren massa interessos, i que gastem massa llum, aigua, i gas a casa...
I per no entendre res del que està passant al món i veure que sóc més ignorant del que em pensava, que ja és molt, i no conec res de la situació de la gent a Egipte, a Tuníssia, o a cap altra banda del món.
I ara mateix, m'encantaria tenir la capa de la invisibilitat i el super poder de no ofegar-me en un got d'aigua.
I ara mateix, m'encantaria tenir la capa de la invisibilitat i el super poder de no ofegar-me en un got d'aigua.
1 comentari:
Sin duda tu deferencia será apreciada.
Lo que tiene ser una superheroina de barrio o el enemigo público número 1 de una ciudad de provincia de un país provinciano es que hay días en que todo se tuerce, en que la ropa de salvar/destruir el mundo no te sienta tan bien como de costumbre, en los que todo se ve más oscuro, en los que tus compañeros de fechorías no dejan de hablar de cosas que duelen.
En esos días lo mejor es coger la manta de ver la tele calentito en el sofá y hacerse invisible bajo ella, otra vez. En la resalidad capitalista y consumista que nos gobierna no debiéramos tener miedo al aburrimiento, a no hacer nada, a no producir. Nuestra mandra también es una de nuestras armas.
Eso, si contar lo bonita que es la palabra Escarxofar.
Desde mi guarida al fin del mundo, planeando mis próximas tácticas de ataques en teatros nacionales y baretos de barrio, se despide de usted
Su archienemigo de siempre.
Publica un comentari a l'entrada