30 de maig del 2008

Shit!


Merda, tinc mal de coll!!!!

M'he refredat amb els virus que corren per l'oficina.

Això només passa a Fukuoka (oeste)

TOKIO (AFP) - Intrigado por la misteriosa desaparición de alimentos de su frigorífico, un japonés se llevó la sorpresa de descubrir a una mujer que vivía en un armario de su casa desde hacía meses.
El hombre, un soltero de 57 años, había decidido instalar una cámara de seguridad en su casa, en la localidad de Fukuoka (oeste), para descubrir el motivo de la desaparición de comida de su cocina.
Y llamó a la policía cuando vio en las imágenes a una mujer que se paseaba por su domicilio en su ausencia. "Registramos la vivienda y descubrimos a la mujer instalada en un armario", explicó un portavoz de la policía de Fukuoka.
La mujer, Tatsuko Horikawa de 58 años, vivía escondida en la parte superior de un armario, lo suficientemente grande para albergar a una persona acostada, donde había instalado un colchón y varias botellas de agua. La mujer "explicó a los investigadores que no tenía dónde vivir. Parece que vivió aquí durante un año, aunque no todo el tiempo", declaró el portavoz.
La mujer fue detenida y la policía sospecha que pudo haber instalado escondrijos en los armarios de otras viviendas del barrio.

24 de maig del 2008

I miss you, mis perlitas mexicanas!!

22 de maig del 2008

Fil i agulla versus spray


Art en espais públics:
L'artista sueca Ulrika Erdes fa brodats en espais públics, com una nova forma de graffiti, més subtil... i probablement menys perseguida per la Guàrdia Urbana.
Al seient vermell d'un autobus va brodar-hi "Hola".

Genial!!

Te quiero

21 de maig del 2008

Let's face it! and touch the phantom

Si davant dels teus morros tens l'oportunitat de posar en pràctica moltes de les coses que has après a teràpia, suposo que és símptoma de maduresa aprofitar l'ocasió i viure un fet que, a priori et crearia la més gran de les angoixes, com això, una oportunitat per millorar, ser més social, no tenir por irracional d'allò que no coneixes, fer un exercici de paciència i de no anticipar-se als esdeveniments... I potser, fins i tot, passar-ho bé. Segurament tot plegat només serveix per guanyar-se el cel...però quan There is No Way Out..., There is no Way Out...
El que sí qué he detectat és que no ser controlar "l'efecto pataleta". Pretendre que sóc més cool del que en realitat sóc, no em surt. No em surt!
El silenci és quan les obres s'acaben