Consolació y confianza

En contextos distintos leo dos palabras y se me quedan fijadas en la mente.

consolación y confianza

No se por que las retengo, pero ya llevan unas horas dando vueltas en mi cabeza.

Automáticamente relaciono consolación con premio, y con consuelo, por supuesto.

Y confianza con perder, pero también con tener.

Pensant en el plan B

En el meu entorn laboral algú està intentant racionalitzar recursos.

Però és com si tens un incendi a Plaça Catalunya i un altre a Plaça Universitat i només vols que un sol bomber els apagui els dos. Què acabarà passant? o el bomber tria un dels dos focs, i l'altre allí es queda; o se li cremen totes dues places, mentre va treient la llengua d'una banda a l'altra.

Estupid tot plegat.

Encara no tinc clar si m'ha tocat ser un dels bombers que es queden, amb el dilema personal de quin foc atendre, o si, tard o d'hora, acabaré engreixant la llista de gent sense feina.

Surto de veure Bienvenidos al Sur i el carter m'ha fet molta enveja.

I m'he quedat pensat que aquest estiu en faig 42. Això vol dir que, si segueixo el camí de la meva mare, en 5 anys puc estar fent malves. Si és així, realment vull passar per aquest calvari laboral, sense sentit?