Però és com si tens un incendi a Plaça Catalunya i un altre a Plaça Universitat i només vols que un sol bomber els apagui els dos. Què acabarà passant? o el bomber tria un dels dos focs, i l'altre allí es queda; o se li cremen totes dues places, mentre va treient la llengua d'una banda a l'altra.
Estupid tot plegat.
Encara no tinc clar si m'ha tocat ser un dels bombers que es queden, amb el dilema personal de quin foc atendre, o si, tard o d'hora, acabaré engreixant la llista de gent sense feina.
Surto de veure Bienvenidos al Sur i el carter m'ha fet molta enveja.
I m'he quedat pensat que aquest estiu en faig 42. Això vol dir que, si segueixo el camí de la meva mare, en 5 anys puc estar fent malves. Si és així, realment vull passar per aquest calvari laboral, sense sentit?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada