Aquest matí, a les 8h, abans de calçar-me m'han quedat les sabates a terra al revés (no el peu esquerre a l'esquerra i al costat el peu dret, a la dreta, sinó al revés), i he tingut un mal presentiment. D'una banda he pensat "Mar, això són tonteries" i he tret la ràpida conclusió que la culpa la tenia una reunió important de feina que havia de tenir lloc aquesta tarda. Però, per dins, anava patint.
He patit per si avui la meva cunyada s'havia posat de part i les coses no anaven bé.
He patit per si al meu pare, ja amb una edat, li passava alguna cosa grossa i irreversible.
En el millor dels casos, he patit per si portant talons, de les punyeteres sabates que no havien quedat ben arrenglerades, queia per una escala o em feia mal al turmell.
Després, per la tarda, hem tingut la reunió. Ha estat una reunió previsiblement decebedora i malgrat sospitar la intenció amb la qual s'havia convocat, no ha deixat de fer el seu efecte.
La tàctica és reunir el teu equip un divendres tarda, a darrera hora, per atemorir-lo amb el fantasma, real o no, de que pots perdre la feina. Fer-ho en divendres per tal que et passis tot el cap de setmana de menjada de bola. I, en directe i com si fos casualitat, fer fora a una persona.
Aparentment, amb aquests ingredients tens garantit que quan ofereixis al personal que passi la criba que facin el doble o el triple de feina, pel mateix sou, o els desterris a un altre departament, se sentirant afortunats. Un cop més, no és tant el contingut, com les maneres i la posta en escena. A la meva edat segueixo pensant que aquest és "l'incomprensible món dels adults".
No ha estat fins que he arribat a casa i ja eren les 10h de la nit, després d'un parell de trucades per comentar els esdeveniments laborals del dia (i no m'hi vull esplaiar, per no fer-me mala sang), que davant de l'ordinador, veient aquestes fotos, he lligat caps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada