Elvis, i la seva nòvia de l'institut, Barbara Hearn, by Alfred Wertheinmer
Així com la majoria dels mortals d'aquest Planeta recordem on érem, amb qui, i què estàvem fent el dia que van caure les Torres Bessones, estranyament conservo un record molt viu del dia en que va morir l'Elvis, avui fa 34 anys.
No és que a casa es respirés esperit Rock & Roll, però se que la meva mare es va impressionar molt en saber que el Rei del Rock l'havia palmat. Recordo que se'n feia creus de que fos tan jove. Estàvem a Bellaterra, en una casa gran que llogaven els meus tiets i que actualment estaria situada dins el campus de la Universitat. Hi havia una tele petita, diria que en blanc i negre, on van sortir imatges de l'Elvis Presley remenant la pelvis i, després, unes d'ell amb les mega patilles i els pantalons de campana blancs, gros, cantant a Las Vegas. No puc recordar si abans d'aquell dia l'havia vist mai, si coneixia l'existència d'aquesta icona que, anys més tard, ens farien descobrir a classe d'història de la música.
Aquell dia jo tenia 8 anys, la meva mare 38, i l'Elvis 42.
Ara sóc jo la que té l'edat de l'Elvis, la meva mare en tindria 72 i ell 76.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada